Puc no dir res.
D'ara endavant puc no dir res i fer
com si hagués oblidat tot el que he vist.
Hi ha raons poderoses
per suposar que a còpia de versos
no girarem el món.
Tot s'afeixuga més de dia en dia
i el poder de la veu és limitat.
Mireu-los bé, els qui parlen:
tenen l'aire sorrut i una bandera vella
per estendard no compartit.
Cada dia envelleixen
i la veu se'ls fa dura i desolada.
Jo puc, d'ara endavant, no dir res més,
i encara sóc a temps d'obrir un comerç
i oblidar el que he sofert per mi i pels altres.
El poble creixerà amb el meu esforç
i tal vegada em somriuran les noies,
per bé que ho veig difícil.
Només si agú em demana
què s'ha fet d'aquells temps,
hauré de girar el cap i maleir el silenci.
Martí i Pol, Miquel. Apèndix: cançons i altres poemes, Altres poemes, I, "Puc no dir res...".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada