Com pots veure, ara escric altra vegada

Com pots veure, ara escric altra vegada,
més per tu que per mi,
o potser no, qui sap.
Alguna cosa ha canviat
que no endevinen els endevins.
No salto enrera, creu-me.
Traçaré signes a la sorra, a l'aire,
perquè els llegeixi molta gent,
o poca.
Quin llarg camí, els poemes.
Sense saliva, escups,
sense esperança, esperes.

Com pots veure, ara escric altra vegada.
Despenjo les paraules, les espolso.
Les mateixes d'abans? Jo no ho diria.
No salto enrera, creu-me.
Tot jo sóc diferent.
He estrenat balances
i ara peso el record:
a un plat hi poso sorra.
Això no és cap horòscop
perquè no hi ha futur.
Escric, ja n'hi ha prou.
No és cap endevinalla.


Marti i Pol, Miquel. (1970 - 1971) Llibre sense títol, "Com pots veure, ara escric altra vegada...".