Podem, si vols, asseure'ns als mateixos
sillons de sempre i rellegir els poemes
que vas escriure ja fa temps.
No sembla
sinó que el món s'acabi en els prestatges
on s'arrengleren llibres i silenci,
pols de paraules i records.
No oblidis,
però, que a fora hi ha la gent, els altres,
i la feixuga càrrega dels dies.
Se't corcarà la veu de tan solemne
si no surts al carrer, i et veuràs créixer
lligat a tu mateix, com una nosa.
Car no perdura el vent de les paraules
sinó el risc de donar-se per comprendre,
i el que compta és l'esforç de cada dia
compartit tenaçment amb els qui creuen
que cada gest eixampla l'esperança,
que cap dia no es perd per als qui lluiten.
Martí i Pol, Miquel. (1963 - 1967) He heretat l'esperança, "Podem, si vols, asseure'ns".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada