No ens parleu de somnis

No ens parleu de somnis
ni de meravelles,
som massa novells
i no us entendríem.
Estalvieu els mots,
qui sap si més tard
es podran vendre.

No ens doneu la mà
ni oferiu ajuda,
som massa novells
i no us entendríem.
Cal allargar l'esforç,
qui sap si més tard
es podrà vendre.

No canteu amb mi
ni ploreu pels altres,
som massa novells
i no us entendríem.
Han canviat els temps,
només val allò
que es podrà vendre.


Martí i Pol, Miquel. Apèndix: cançons i altres poemes, Altres poemes, I, "No ens parleu de somnis...".

Proclama final

Comptat i debatut, es pot ben dir
que és ara quan comença
de debò l'espectacle.
Que cadascú, vosaltres i nosaltres,
minuciosament faci recompte
dels mots que hagi copsat
i els representi fora del teatre:
serà el senyal d'una esperança nova.
Tothom hi és cridat, fora dels dèspotes
que es disfressen d'herois, raça perversa.
Només salva l'esforç, la repetida
simplicitat del gest que no s'esbomba,
la lliberat, quan no és un privilegi.
Convé que els mots recuperin des d'ara
el gruix de carn i somni dels orígens,
que no es perdin, inútils, en la buida
solemnitat de fórmules obscures
que detenten uns pocs; convé que siguin
eines de llibertat i de justícia.
Bandegem els tirans, res no ens obliga
a sotmetre'ls la múltiple esperança
que prefiguren tantes veus com s'alcen
d'un cap a l'altre de la terra. És l'hora
dels desesperançats innumerables,
fondre's amb ells és fecundar l'espera.
Res no serà mentre hi hagi un sol home
que no se senti unit amb els qui lluiten,
responsable de tots els qui sofreixen.
Restituïm des d'ara el patrimoni
-la pau i la paraula- als qui el van perdre
a mans de torsimanys i poderosos.
L'home futur serà un home entre els homes.

Ben certament, és ara quan comença
de debò l'espectacle.


Martí i Pol, Miquel. Apèndix: cançons i altres poemes, Altres poemes, I, "Proclama final".

Puc no dir res

Puc no dir res.
D'ara endavant puc no dir res i fer
com si hagués oblidat tot el que he vist.

Hi ha raons poderoses
per suposar que a còpia de versos
no girarem el món.

Tot s'afeixuga més de dia en dia
i el poder de la veu és limitat.

Mireu-los bé, els qui parlen:
tenen l'aire sorrut i una bandera vella
per estendard no compartit.
Cada dia envelleixen
i la veu se'ls fa dura i desolada.

Jo puc, d'ara endavant, no dir res més,
i encara sóc a temps d'obrir un comerç
i oblidar el que he sofert per mi i pels altres.
El poble creixerà amb el meu esforç
i tal vegada em somriuran les noies,
per bé que ho veig difícil.

Només si agú em demana
què s'ha fet d'aquells temps,
hauré de girar el cap i maleir el silenci.


Martí i Pol, Miquel. Apèndix: cançons i altres poemes, Altres poemes, I, "Puc no dir res...".

També per tu

També per tu que els anys et passen
sense malmetre't gens les mans,
per tu que mires sempre enrera
perquè et fa por mirar endavant.

També per tu que sempre trobes
que el guany és poc i el risc molt dur,
tu per qui mai no val la pena
d'alçar la veu contra ningú.

També per tu que ara m'escoltes
i et sembla estrany això que dic,
per tu que dius que les paraules
tenen un deix de llibre antic.

També per tu que et fas enrera
si el joc et sembla poc segur,
també per tu que tot ho esperes
de l'altra gent, també per tu.

També per tu que ni t'adones
d'aquells que passen pel carrer,
que has tan après a no fixar-te
en tot allò que no et convé.

També per tu que tens la norma
de moure't sempre al grat del vent,
tu que quan parles dels qui lluiten
en dius sovint la pobra gent.

També per tu que converteixes
l'orgull subtil en pietat,
tu que no entens que encara hi hagi
gent que demana llibertat.

També per tu, si ara voldries
no haver dit mai que no a ningú.
També per tu, si quan m'escoltes
et sents molt sol, també per tu.

Martí i Pol, Miquel. Apèndix: cançons i altres poemes, Cançons, "També per tu".